DISFRESSES

Per carnaval, veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran. allò que no emfa falta ;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!


De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida ;
aquells que de debò, pobres i rics,
sé que són bons amics,
encara que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
si m'hi presento així,camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.


                                              JOANA RASPALL