HABEMUS PAPA

 El nou Papa Francisco I va inclinar el cap al balcó de la Basílica de San Perdo i va  mantenir el silenci durant uns segons. La multitut  el va seguir. La plaça estava  molt plena.
 Així és el  Jorge Mario Bergoglio, el primer Papa llatinoamericà de la historia, que ha escollit com a nova missió el nom del sant amic dels pobres, al voltant  del seu pàrroc.

Bergoglio es va atansar i va obrir els braços . La multitud el el va contestar contenta: aplaudint , amb banderes...

Tot dient: Visca!Visca!

. Alguns apletaven un ram de flors , uns altres estaven plorant eternament...

JA TENIM NOU PAPA!!!!!

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

Es tracta d'una noia que s'enomena MOMO, té la capaçitat d'escoltar les altres persones .


Sembla molt interesant...

L'INTERNAUTA REPOSA

Ha pasat hores davant la pantalla
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.

Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.

Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat  
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...


JOANA RASPALL

QUI SAP

Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
 i que no goso dir;
després, en forma de barca, 
plegaré el paper
i a l'aigua el deixeré navegar...

Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!


   JOANA RASPALL

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit

al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple neguit.
Tanta cridoria, a què treu cap?
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
S'han embestit talment dues fere:
(són quatre gotes escausseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,
passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.

                                                                                             Joana Raspall

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
 seguir terres i cantar
 a les dames dels castells
 que em volguessin escoltar.
 Sé que no totes són belles
 ni tenen els cabells daurats
 ni els ulls que semblen estrelles
 ni els llavis ben dibuixats.
.Alguna deu ser graella.
 i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix
o front pansit...
Aquestes, vull!
Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.


    JOANA RASPALL