Una
tarda d'estiu
molt
llarga...
Hi havia una vegada tres amics que
anaven amb bicicleta cap a La Vall de Montblanc una tarda d'estiu.
Els tres nens es deien Àlex, Santiago i Arnau. Van prendre els
banyadors i es van banyar a la cascada. També van jugar a pilota.
Quan es van cansar es van menjar els entrepans que els havien
preparat les seves mares. Després van continuar una estona més
jugant. Va passar l'estona molt ràpid i el Santiago va dir quan es
va mirar el rellotge:
Es van posar el casc i van marxar.
Quan ja estaven fora de la vall, van passar per un camí que no era
el de sempre, s' havien equivocat. Va començar a ploure molt i per
casualitat van veure una casa molt vella i van decidir entrar per
protegir-se de la pluja. L'Àlex tenia una mica de por, aquella casa
era molt vella, lletja i plena d'aranyes, però també va entrar. La
casa no tenia llum i no tenien llanternes, no es veia gairebé res i
tots tenien moltes ganes de sortir però a fora encara continuava
plovent molt. De tant en tant se sentien sorolls estranys, sobretot,
darrere d'una porta. Van intentar investigar però no es veia res.
Pel soroll que sentien l'Arnau va reconèixer que eren rates i que
s'estaven menjant alguna cosa...
Els va agafar tanta por que encara que
plogués volien marxar corrents d'aquell fastigós lloc. Però...
quan el Santiago va intentar obrir la porta no va poder perquè hi
havia alguna cosa darrere que impedia obrir-la. Estaven tots
histèrics i planejant com s'ho farien per sortir, però els costava
molt pensar perquè estaven molt espantats. Es van posar a empènyer
la porta amb tota la seva força però no hi havia manera.
L'Arnau va veure que hi havia una
finestra però estava una mica alta. Van intentar fer com un castell.
A baix de tot hi havia l'Arnau agenollat, el més forçut. A sobre de
l'Arnau va pujar l'Àlex de peu, i l'últim, el Santiago, el més
lleuger. El Santiago va intentar obrir el pany de la finestra i ho va
aconseguir! Va haver de saltar i es va fer una mica de mal perquè hi
havien molts esbarzers. El Santiago va apartar la bicicleta de l'Àlex
que era la que impedia obrir la porta perquè havia caigut. Finalment
van poder obrir la porta i es van abraçar perquè estaven molt
contents.
Ja no plovia, van agafar les
bicicletes i van tirar endarrere per agafar el camí que es coneixen.
Van arribar a casa molt tard i els pares estaven molt preocupats. Tot
havia passat, sempre seria una experiència per recordar i van
aprendre a superar una mica més la por. I vet aquí un gos i vet
aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!
Àlex
Bultó
