L'edat Contemporània

EL MEU POBLE PREFERIT

Ginestar, és un poble molt petitó i també té pocs habitants. Allà hi vivien els meus avis. Quan hi vaig sempre li dic a la mare:
- Mare, mare estic molt content de veure els avis!
I ella em diu:
-Tranquil home ja els veuràs!
I quan arribem sempre li faig una abraçada a l'avi i a l'àvia, pugem cap a dalt i l'avi sempre em diu si vull mirar la tele amb ell, sobretot quan són partits de futbol.
Quan ja són les 13:00 ens posem a parar la taula i dinem . El plat especial  de l'àvia són els macarrons granitats.
Al hiverns 'ho passo molt bé però als estius encara més perquè surto amb els amics tot el dia anem a la piscina ...
I a les nits després de sopar anem amb els amics i jugem fins les dotze de la nit.
Tot aquest temps que estem de després de sopar fins a les 24:00 nosaltres li diem " LA FRESCA".

HABEMUS PAPA

 El nou Papa Francisco I va inclinar el cap al balcó de la Basílica de San Perdo i va  mantenir el silenci durant uns segons. La multitut  el va seguir. La plaça estava  molt plena.
 Així és el  Jorge Mario Bergoglio, el primer Papa llatinoamericà de la historia, que ha escollit com a nova missió el nom del sant amic dels pobres, al voltant  del seu pàrroc.

Bergoglio es va atansar i va obrir els braços . La multitud el el va contestar contenta: aplaudint , amb banderes...

Tot dient: Visca!Visca!

. Alguns apletaven un ram de flors , uns altres estaven plorant eternament...

JA TENIM NOU PAPA!!!!!

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

Es tracta d'una noia que s'enomena MOMO, té la capaçitat d'escoltar les altres persones .


Sembla molt interesant...

L'INTERNAUTA REPOSA

Ha pasat hores davant la pantalla
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.

Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.

Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat  
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...


JOANA RASPALL

QUI SAP

Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
 i que no goso dir;
després, en forma de barca, 
plegaré el paper
i a l'aigua el deixeré navegar...

Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!


   JOANA RASPALL